SEAT. Quan creus que ja s'acaba, torna a començar

Penjo això perquè tinguem una perspectiva del lloc que ocupem al món, pel bo, i pel dolent, i perquè ens adonem de la poca visió de futur dels nostres governants -sòmines de dretes o esquerres, verds, progres etc...-, com diu el Xavier Roig, “el nostre ecologisme no és industrial, sinó de perolada”, com en tants altres aspectes de la nostra societat.

SEAT. Quan creus que ja s'acaba, torna a començar

Aquesta setmana han tornat a sortir als diaris notícies sobre SEAT. I, com sempre, són preocupants. Aquesta vegada es deia que els del grup Volkswagen (sempre tan malvats, ells) havien decidit apostar per Skoda en lloc de per SEAT de cara a atacar el mercat xinès. Aquesta notícia ens hauria de fer pensar.

Fabricar cotxes no és una cosa fàcil. És complicat. Els mètodes d'organització que es fan servir només són possibles si són dissenyats per països molt evolucionats, aquells que es projecten al país que gestiona l'empresa. Només un país amb unes dosis d'industrialització i organització avançades pot esdevenir fabricant de cotxes. I, insisteixo, entenent-se per "fabricant de cotxes" el país on resideixen els que manen i organitzen el procés, no pas on està la fàbrica. No fa gaire, la Xina va voler començar a exportar cotxes propis (dissenyats i fabricats per la Xina) i no va superar els mínims exigits pels consumidor estàndard. Els experts els van dir que, com a mínim, la Xina no estaria en condicions de dissenyar i produir cotxes propis fins l'any 2020!

Espanya no ha pogut mai ser fabricant de cotxes propis. L'experiment de SEAT va acabar com el mercat de Calaf. Recordo un oncle meu a qui van lliurar un SEAT Supermirafiori... sense fre de mà! Espanya ha hagut d'esdevenir, finalment, fabricant de cotxes d'altres: Volkswagen, Renault, Citroën, etc. Nosaltres tenim plantes que funcionen segons uns procediments i uns estàndards que vénen definits per les matrius centrals. Hem esdevingut mers executors. I això comporta que el nostre valor afegit sigui, en bona mesura, una simple qüestió de preu. Com que nosaltres només complim ordres (operaris d'una cadena de producció que empra uns mètodes dissenyats i estudiats a l'estranger), podríem dir que som una mena de "robots humans". Som, per tant, fàcilment substituïbles: o bé per robots de veritat, o bé pel trasllat de la fàbrica a un altre país amb més productivitat.

Sempre s'ha adduït que la factoria de SEAT a Martorell és molt dependent dels subministradors externs. Vull dir que no pot marxar així com així. Però això sembla haver canviat i ara ha esdevingut fals. Per una banda, molts dels subministradors (alguns d'ells catalans, i de gran prestigi) han traslladat les seves plantes a l'Est. Per altra banda, la distribució de factories d'automòbil i proveïdors externs als Estats Units sembla indicar que, si hi ha bones comunicacions, aquestes dues indústries no tenen per què estar juntes ni pròximes.

Si no vaig errat, SEAT té ara uns 14.000 treballadors a Martorell. Jo recordo haver-hi fet un treball per a ells, fa anys, quan eren uns 30.000 i estaven a la Zona Franca. L'evolució sembla, doncs, clara. La quantitat de gent que hi treballa s'anirà aprimant fins a arribar a mínims. A aquesta situació es pot arribar de manera planificada o sense fer-hi res. M'explico.

Si tenim bones comunicacions (bones autopistes i, sobretot, trens de càrrega d'ample europeu amb la frontera), el més probable és que la fàbrica de Martorell s'automatitzi i que la planta romangui aquí. Ocuparà menys gent, però tindrà la seva seu a Martorell, cosa que sempre és un avantatge. Per contra, si no oferim infraestructures ni facilitats al transport, la planta de SEAT a Martorell haurà de tancar. I d'aquí no gaire.

Personalment no veig que hi hagi un pla per retenir la planta més enllà de les ajudes oficials de sempre: subvencions. No sóc optimista, la veritat. A més, la indústria de l'automòbil està en recessió. La -en una altra època- totpoderosa General Motors (que va arribar a ser la primera empresa del món), no figura ara ni entre les primeres deu empreses mundials. Tot sembla indicar que els països productors de cotxes a Europa seran tres (Alemanya, França i Itàlia), si no dos (Alemanya i França). I a la resta del món quedaran només els Estats Units, el Japó i Corea. L'amenaça de la Xina no vindrà, doncs, de la seva conversió en dissenyador i productor de cotxes, sinó en manufacturer (gestionar fàbriques estrangeres).

Una possible estratègia consistiria a donar fortes ajudes a Volkswagen i SEAT condicionades que centrés aquí la producció d'híbrids. Sembla que aquests cotxes tenen futur. Si som tan "verds", potser convindria projectar la nostra "verdor" a alguna activitat útil. Però molt temo que no hi ha un pla. Ja se sap, el nostre ecologisme no és industrial, sinó de perolada. És més que probable que un dia d'aquests tinguem un ensurt. Ningú vol explicar als treballadors de SEAT la crua realitat: la indústria de l'automòbil s'està reorganitzant i reubicant, i els nostres governants no hi fan res. Quina mala sort tindrem i, sobretot, que malparits que són els alemanys, oi?

Xavier Roig

http://www.e-noticies.com/opinions/seat.-quan-creus-que-ja-sacaba-torna-a-comen%e7ar-13238.html

Si tenim bones comunicacions (bones autopistes i, sobretot, trens de càrrega d'ample europeu amb la frontera), el més probable és que la fàbrica de Martorell s'automatitzi i que la planta romangui aquí. Ocuparà menys gent, però tindrà la seva seu a Martorell, cosa que sempre és un avantatge. Per contra, si no oferim infraestructures ni facilitats al transport, la planta de SEAT a Martorell haurà de tancar. I d'aquí no gaire.

El tema de les comunicacions ferrioviàries és la mar d'important i ha estat factor decisiu (en principi) per a diverses fugides d'empreses a altres països amb més condicions o més econòmics. La Samsung va marxar justament per aquest assumpte de les comunicacions, ja que a Catalunya la majoria del transport es fa per carretera, al contrari d'Europa; a part que no tenim ni un sol riu navegable, que s'usen al centre d'Europa per transportar material.

No obstant, jo crec que igualment la Volkswagen ha anat afavorint la Skoda per l'assumpte dels cotxes econòmics (és la marca no. 1 dels taxis, p.e.), no ha dubtat a eliminar models Seat que feien la competència al mateixos VW (el cas del Seat León contra el VW Lupo), i està portant a terme una política per a la Seat de cara a futurs models que no sé vosaltres, però jo no me la crec. Cotxes de gama mitjana/mig grossa amb component esportiu? Això la Seat? On són les peles per a fer aquesta mega campanya d'imatge per a fer canviar la concepció que tenen els consumidors de la Seat?

L'article és la mar d'interessant, dubto que els polítics catalans facin res ja que no tenen sentit d'estat ni res, tot el dia amb cristos de realpolitik, però no treurà que jo no em penso comprar un VW en la vida ni un Samsung.

Salut!

No va ser Montilla, el nostre president! un dels qui varen signar l'acomiadament de 660 persones de la SEAT fa gairebé un any?

Potser vaig errat... potser.